El procés de muntatge es va desenvolupar entre juny de 2021 i el 13 gener de 2022. Carla Simón i Ana Pfaff (muntadora de tots els projectes de Carla Simón des d’Estiu 1993) tenien noranta hores de material i una pel·lícula complexa, amb moltes possibilitats de muntatge entre mans: una pel·lícula coral, amb dotze personatges protagonistes i una estructura de guió molt ben filada que alhora encara podia reinventar-se en el muntatge.

Entre juny i juliol, en paral·lel al rodatge, Ana Pfaff visionava el material, prenia notes, feia petites proves de muntatge i ho comentava amb la Carla Simón gairebé diàriament perquè pogués tenir-ho en compte en el rodatge (en la manera d’encarar determinades seqüències, el treball dels actors i de càmera)  i també per valorar possibles retakes (noves filmacions de plans ja rodats).

El rodatge va finalitzar el 22 de juliol. El 16 d’agost Carla Simón i Ana Pfaff van viatjar a Roma, on en el marc de la coproducció italiana, van muntar fins finals d’octubre, quan van tenir una primera versió de muntatge. Posteriorment, van prosseguir el muntatge a Barcelona fins al gener, just a temps per presentar la pel·lícula a la Berlinale al febrer. Allà es va veure en una versió provisional de les mescles de so i etalonatge, que es van ultimar el mes de març abans de l’estrena al Festival de Màlaga.

El muntatge en paper

Com ja havien fer per Estiu 1993 [Muntatge d'Estiu 1993], en paral·lel al muntatge, Ana Pfaff i Carla Simón van treballar el muntatge en paper, que permet tenir una visió de conjunt del muntatge, valorar l’estructura, les relacions entre seqüències contigües i també relacions a distància entre seqüències. Mentre el muntatge és lineal i implica sempre un visionat en la durada temporal, el muntatge-paper permet veure la pel·lícula (el conjunt i el detall) d’altres maneres.

L'estructura

Al començar el muntatge Carla Simón tenia la impressió que l’estructura de guió (que havia construït juntament amb l’Arnau Vilaró) era tan complexa que semblava impossible canviar la posició de les seqüències, però a mesura que avançaven van anar descobrint altres possibilitats, que es podien moure algunes peces, que potser calia renunciar a alguns elements per integrar-ne d’altres que havien sorgit en el rodatge. La complexitat de fer una pel·lícula coral comença en el guió, però es multiplica en el rodatge i amplifica en el muntatge. 

‘Tenint en compte que des del guió havíem treballat molt l’equilibri entre els diferents personatges de la història i el pas d’una escena a una altra, una de les pors principals tenia a veure amb el fet d’haver de reconfigurar l’estructura de la pel·lícula. Aquesta feina s’havia de fer tenint en compte la durada, el ritme i que teníem un material que havia canviat respecte del guió. S’havien d’eliminar algunes escenes i crear noves relacions i relleus emocionals perquè la pel·lícula fluís al ritme que buscàvem i respectant sempre el sistema de relleus, una de les apostes que vam fer per construir la coralitat.’

Mur de seqüències

S’organtizen per dies (11 dies de ficció als que se suma la manifestació i el final). De cada seqüència Ana Pfaff apunta l’espai, els personatges principals (en general, amb la inicial: R per Roger, M per Mariona, Q per Quimet, D per Dolors…). S’apunta el número de seqüència segons el guió de rodatge i també petites notes d’allò més essencial de la seqüència (si és un moment “introspectiu”, estats emocionals, mirades, accions, frases del diàleg) i en alguns casos, dibuixos representatius