Després de tres mesos d’improvisacions [Crear una memòria compartida] es van reunir tots els actors per fer una lectura del guió. L' única lectura de guió. ‘Fins aleshores els actors tenien una vaga idea de la història que acabarien  interpretant: sabien com eren, quina relació tenien amb cada personatge, coneixien el conflicte de la història, algunes de les escenes, però poca cosa més. Aquell dia, a cada actor se li va donar un guió, però, després de llegir-lo, no el van tornar a veure més.’

El mes de maig (el rodatge començaria l’1 de juny) es realitzen pròpiament els assajos. ‘Al llarg de tot el mes de maig treballaríem in situ a les localitzacions de la pel·lícula les escenes que hi havia escrites; les llegiríem perquè els actors es fessin a la idea de les accions i les recordessin, però ells no veurien mai les seves línies de diàleg. En aquells assajos, els actors aprendrien a repetir, a introduir nous elements i a canviar-ne d’altres respecte de l’assaig anterior. Però no volíem que els actors es dediquessin a replicar el mateix que hi havia sobre paper, sinó que cadascú ho digués a la seva manera. Perquè cadascú ja era el personatge que havíem escrit i no necessitàvem que imaginessin cap altre personatge. Les relacions ja estaven creades, la família Solé ja existia abans del rodatge, abans fins i tot de conèixer el guió. Això sí, el guió es va seguir al peu de la lletra i, durant el rodatge, llançàvem algunes frases als actors o els dèiem algunes accions concretes que havien de fer mentre estàvem rodant. Era un treball que ja havíem practicat durant els assajos, els actors van aprendre a no mirar a càmera ni a desconcentrar-se quan se’ls donava informacions de la mateixa manera que havia fet al procés d’Estiu 1993 i, d’aquesta manera, estaven una mica més preparats per al rodatge.’

L'(única) lectura de guió