A l’origen d’Alcarràs hi ha el desig de fer una pel·lícula coral i la pel·lícula d’una família. Però també des de l’inici la Carla Simón sabia que no volia seguir l’esquema de la seva família d’Alcarràs [Fotografies i història familiar]. Calia doncs crear una estructura familiar: qui eren uns i altres, com eren, quines relacions tenien. 

A l’inici del procés d’escriptura hi havia molts més personatges i mica en mica es van anar depurant. Per exemple, la Padrina, que inicialment era viva, va desaparèixer perquè el Padrí tingués molt més protagonisme. 

‘La coralitat és el gran repte d’aquest projecte. Alcarràs és una pel·lícula coral perquè la pèrdua de les terres té conseqüències per a tota la família, per a les tres generacions que conviuen en aquest mateix espai. La idea d’escriure una pel·lícula amb molts personatges sorgeix del desig de representar les relacions familiars com jo les experimento: multitudinàries, complexes, caòtiques. Ens interessa que no hi hagi un protagonista ni un únic punt de vista. Si bé el Quimet és el centre de la família, els personatges es passen el relleu narratiu els uns als altres en funció de l’emoció i el sentiment que volem retratar en cada cas. Així doncs, en la construcció del guió, la família actua com un sol cos. Per tant, el canvi del punt de vista d’un personatge a un altre opera en funció de la situació que viu cadascú i sempre en relació amb el viatge compartit amb tota la família.’