“L’Estrella és costurera, com la meva mare. La costura forma part de la meva infància; he crescut envoltada de teles, escoltant el sotragueig incessant d’una màquina de cosir i els talls incisius d’unes tisores. Així que, d’una forma molt natural, l’ofici de la meva mare ha estat clau a l’hora de crear el personatge que interpreta Lola Dueñas. És la seva màquina de cosir la que apareix a la pel·lícula i ha estat ella la mestra de costura de la Lola durant el procés de preparació del personatge de l’Estrella.

Li vaig demanar a la meva mare que ensenyés a la Lola el seu ofici; un ofici artesanal –gairebé en extinció– fet des de casa. Durant un parell de mesos la Lola va visitar la cambra de costura de la meva mare diàriament i allà va aprendre a cosir com si ho hagués fet tota la vida. Van cosir durant tantes hores que bona part del vestuari i atrezzo de la pel·lícula va sortir d’aquella cambra de costura. De vegades, jo hi entrava per compartir aquest procés; els feia de model perquè em prenguessin mides o m’emprovessin el que estaven dissenyant. Altres vegades ho feia la meva mare perquè la Lola practiqués i jo, mentrestant, les observava o les gravava amb el mòbil.

De vegades les espiava sense que se n’adonessin i gaudia veient la relació tan especial que s’estava creant entre elles dues i una màquina de cosir. Allò no estava sent un simple curs de costura, va ser tot un procés de transmissió d’una vocació, vinculat a l’amor incondicional d’una mare. La Lola s’escarrassava a cosir de la manera en què ho feia la meva mare. I la meva mare s’escarrassava a ensenyar-li perquè a la seva filla li sortís tan bé com fos possible la pel·lícula que havia imaginat.

Suposo que hi ha moltes maneres de dir t’estimo i cadascú ho fem a la nostra manera, donant-li forma a una tela o a una pel·lícula.”