Es tracta del pla que obre la seqüència al pis de Marianne i que al quadern de script és anomenat  7/1 i descrit com "Très gros plan de Marianne sur fond de toits et de ciel" (Primeríssim primer pla de Marianne sobre fons de terrats i cel). Anna Karina en barnús al terrat, exposada a la llum que canvia i a la brisa.

Va ser filmat el primer dia de rodatge a París. El rodatge havia començat el 24 de maig a L'Aygade (Hyères). Van rodar al sud de França fins el 29 de juny (a la ruta de tornada, Godard filma dos plans) i després de quatre dies de pausa, reprenen a París, el 5 de juliol de 1965 en un terrat (8è pis) a les 14h45.

7/2 El primer pla de la jornada (no muntat)

El primer pla que filmen és, segons anota Schiffman, un pla de conjunt (amb una distància focal curta, de 25mm) que comença amb una panoràmica horitzontal d’esquerra a dreta sobre el cel 
i un núvol, descendeix en panoràmica i reenquadra en picat a Marianne a la terrassa. Ella es desplaça i la seguim cap a l’esquerra; finalment va cap a la dreta, la càmera la segueix i surt de quadre cap a l’interior de l’apartament. Exclama: « Allez, debout les morts » (‘Vinga, amunt els morts). El pla durava uns trenta segons i se’n van fer sis preses. El moviment de càmera devia ser força complicat. Schiffman dibuixa el pentinat de Karina, i el llaç del barnús. 
En el quader d’apunts de script de Schiffman descobrim que el 7/2 inicialment estava anomenat 7/1. Podem imaginar que fou modificat seguint una indicació de Godard, que ja preveia llavors que seria el pla següent (el 7/1) el que obriria la seqüència. Així ho anota Schiffman a les “Observacions”: «Doit suivre le 7/1» (‘Segueix el 7/1’). 

©Cinémathèque française. Fond Schiffman 13 B 7

©Cinémathèque française. Fond Schiffman 13 B 7

La resta de jornada de rodatge i l’endemà

Aquell dia només filmaran mitja hora més, fins les 16h detalls de quadres amb l’Arriflex (segona càmera): Dufy, Van Gogh, Chagall, Picasso, Renoir.
L’endemà rodaran diversos plans, entre els quals un de molt complex de seguiment de Marianne a l’apartament, i també un pla anomenat 7/12. A la descripció Schiffman anotava que aquest pla precedia el 7/1. « PM. Marianne et Pierrot dorment » (‘PM. Marianne i Pierrot dormen’). So ambient, 30 segons. Filmat amb un 25mm, les preses 3, 4 i 5 es van fer amb un canvi de llum, « partent du noir et la lumière augmente » (‘partint del negre i la llum augmenta’), com de rima del pla amb el sol entre els pins, amb un brusc tancament de diafragma que obre la seqüència d’amor al costat del mar. En aquestes tres preses amb canvi de llum Marianne obre els ulls.

En el moment de rodatge aquest pla era el que obria la seqüència. Un pla dels amants dormint i de Marianne despertant-se al llit, un pla que passava (en les tres últimes preses) de la foscor a la llum, un pla de l’albada en el llit després de la seqüència nocturna del cotxe i abans del pla a la terrassa al sol. 

El muntatge

Però Godard no munta el pla 7/12 de “despertar” dels amants al llit amb el canvi de llum artificial ni tampoc el pla 7/2 del recorregut entre el cel, Marianne i la seva entrada a l’interior. Passa del pla dels amants de la nit a l’interior del cotxe al primer pla a la terrassa, i d’aquí a La petite fille à la gerbe (1888) d'Auguste Renoir.
El pla 7/1 no només està carregat de l’emoció del diàleg al cotxe sinó també de la melodia xiuxiuejada i acompanyada d’una guitarra, que amb el canvi de pla passa del   « C'que t'es belle… » al « ... ma pépée, c'que t'es belle, c'que t'es belle ». És un pla consagrat a Anna Karina, suspès de la resta del film i aïllat de la història (de Pierrot, de la descoberta del cadàver, de la fugida): durant la breu durada d’aquest pla la pel•lícula queda suspesa a les vibracions de la llum i el vent en el rostre d’Anna Karina.