Paleta de colors i vestuari
Paleta de colors i vestuari
El color és un element essencial en la concepció visual d’una pel·lícula perquè la recorre en conjunt (en cada pla, entre plans, entre seqüències) i fins al mínim detall. Sovint pensem en el color –especialment pel que fa al vestuari– com un element anecdòtic o el reduïm a una funció merament identificadora o caracteritzadora dels personatges. Però el treball cromàtic transmet sensacions i crea emocions més enllà de la narració o dels sentiments dels personatges.
Paleta de color dels personatges
Laura Renau, responsable de vestuari de totes les pel·lícules de Jonás Trueba, compon en aquest quadre la paleta de colors per als personatges a l’hivern. És més que un document “utilitari”: és una guia visual i conceptual, una bella imatge que acompanya la pel·lícula. Tant és així, que fins i tot acabarà sent la portada de l’edició DVD/BluRay.
Cada personatge està associat a un color: Manuela - vermell, Olmo - blau, Clara - verd. Com en el quadre elaborat per Laura Renau, de les trobades entre personatges i colors sorgeixen les declinacions: els violacis que inunden la seqüència del swing; el blau turquesa a la casa de l’Olmo i la Clara.
La cerca de vestuari es fa concorde a aquesta paleta i a les característiques dels personatges.
Textos de Laura Renau sobre els personatges i els colors
Cada personatge anava associat a un color, però les gammes d’aquests colors, els seus matisos, canviaven en les èpoques de la pel·lícula. Estiu / joventut: els vermells eren més alegres i ataronjats, i més vius i celestes els blaus, també perquè ho rodàvem tot amb llum i de dia. Hivern / maduresa: els colors s’enfosquien, es matisaven, es convertien en les seves versions més sòbries: els vermells viraven als granats i magentes; els blaus, als marins. La mescla d’aquests tons és la seqüència del swing, on es fusionen els colors (i personatges) en el porpra i violaci [Paleta de colors del swing]
Evidentment no tots els cineastes exploren i treballen el color amb tanta profunditat o precisió. Per als qui ho treballen com un aspecte essencial, el color actua d’una manera pròxima a la pintura, però desenvolupant-se en el temps: els cineastes “pinten les pel·lícules”.
És el cas de La reconquista, que desplega un extraordinari treball de composició del color mitjançant el vestuari, els espais, les llums.
Paleta elaborada per Laura Renau
Els personatges
Olmo: tranquil, clàssic o discret en la manera de vestir, per no cridar l’atenció, una miqueta despreocupat amb la indumentària que porta.
Manuela: vívida, viatgera, més extravagant i atrevida, amb caràcter i personalitat marcada. Jugava amb múltiples estampats i textures que tinguessin alguna cosa discordant entre elles, que entressin en conflicte.
Clara: equilibri, calma, serenitat. Discreta, sòbria, cerebral. Buscava puresa i claredat, que no hi haguessin estampats, que tot fos d’un color pla i de textura suau.
Vestuari i colors a la pel·lícula
Alhora que cada personatge està clarament associat a un color, aquests es barregen i s’intercanvien. Com en la vida, com en els personatges, es produeixen trobades, canvis, matisos. L’Olmo de vermell en la joventut; la paret blava de la Manuela. El granat a la bufanda i la motxilla de l’Olmo gran, també al sofà de casa. El verd del jersei de l'Olmo amb la Clara.
La paleta de color i la llum
A La reconquista, aquesta paleta de colors depurada i estilitzada s’estén també a la concepció de la llum. Moltes seqüències de la nit d’hivern estan pintades (il·luminades) a partir dels colors dels dos protagonistes i de la seva trobada.
