Memòria visual d’un guió oral amb pistes per rodar-lo
Memòria visual d’un guió oral amb pistes per rodar-lo
Si Localitzacions i divagacions és un recorregut pels espais (a més d'anotacions per a un possible guió), aquest fascinant document, elaborat posteriorment, és un recorregut per l’univers visual. A través de fotogrames de pel·lícules, fotografies, pintures, referents diversos, filmacions en lleuger i fotografies de les localitzacions, Jonás Trueba reuneix imatges, gestos, mirades, atmosferes i sensacions associades a cada seqüència de la nit i el matí d’hivern. Al final, s’inclouen dues pàgines dedicades a l’estiu, convocant el “somieig al passat”.
És un document essencial per al mateix cineasta –per “veure” la pel·lícula abans de filmar-la– i per a tot l’equip, especialment fotografia, art i vestuari. De fet, ha estat elaborat juntament amb Miguel Ángel Rebollo, director d’art, i Laura Renau, dissenyadora de vestuari, companys i amics amb els quals Jonás Trueba comparteix les pel·lícules (i les cerques) des que comencen a prendre forma: plegats busquen llocs, imatges, colors…
Seleccionem aquí algunes de les 27 pàgines del document.
La trobada / la carta
Composició que inclou els elements essencials de la seqüència: les escales de la Cuesta de los Ciegos cap a Las Vistillas, l’hivern i els arbres, la carta, Francesco Carril (a Los ilusos, Jonás Trueba, 2013) i Itsaso Arana (a Las altas presiones, Ángel Santos, 2014), diversos fotogrames de L’Histoire d’Adèle H. (François Truffaut, 1975) convocat aquest amor inesborrable, i la lectura de la carta fotografiada per Tom Hunter (Woman reading a possession order, 1997).
Sortida nit / concert Berrio
Fotografies i fotogrames de nits en bars, els cossos, l’embriaguesa, les penes callades: (d’esquerra a dreta) dues fotografies d’Amour sur la Rive Gauche d’Ed van der Elksen (1954), la fotografia d’un bar de Nova York de Robert Frank (1949), Alberto Giacometti i Caroline Tamagno al bar Chez Adrien, freqüentment dibuixat per Giacometti (c. 1950), Le bal des Quatre-Saisons. Rue de Lappe de Brassaï (1932); i els fotogrames de Sunrise (Friedrich Wilhelm Murnau, 1927), L’Atalante (Jean Vigo, 1934) i Les amants réguliers (Philippe Garrel, 2005). I també (la primera de la segona fila) un fotograma del videoclip de Dom La Nena cantant “Buenos Aires”, que la Manuela (Itsaso Arana) tocarà i cantarà dolçament al bar.
La pàgina següent seran les fotografies de La Fidula a la Calle Huertas incloses en Localitzacions i divagacions.
Tornada a casa / recorregut en moto de Vistillas al carrer Amaniel
En aquest cas, la referència correspon literalment la cerca del pla. Són vint-i-quatre captures d’un pla filmat per Jonás Trueba amb una càmera lleugera a manera d’exploració del recorregut de l’Olmo en moto, entre les escales de la Cuesta de los Ciegos i casa seva, després de separar-se de la Manuela.A la pel·lícula reconeixem el valor d’aquesta filmació prèvia. Serà un pla únic, llarg i emocionant, acompanyat per la cançó “Arcadia en flor” de Rafael Berrio, especialment composta per a la pel·lícula. La càmera va variant la distància respecte a la moto de l’Olmo, com una dansa (fins i tot combinant el moviment amb un zoom) i pràcticament només era possible una presa: la de la primera llum del matí a l’hivern.
Sortida nit / passegen, beuen
Els recorreguts de la ciutat nocturna a Les amants réguliers (Philippe Garrel, 2005) i a Los ilusos. Nadal a la Puerta del Sol i un dibuix de Laurence Sthephen Lowry (Piccadilly Circus, 1961) que fa pensar en les vistes de la ciutat des de les finestres de la primera planta del restaurant xinès. Moltes converses: Frances Ha (Noah Baumbach, 2012), L’Atalante (Jean Vigo, 1934), la fotografia de Louis Faurer (Sordmut, Nova York, 1950), Romy Schneider i Alain Delon (1959).
Sortida nit / nit de swing. Proposta figuració
Les dues pàgines dedicades al swing inclouen tant imatges de referència per al ball com per a la figuració.
El rostre de Mia Hansen-Løve, Vali Myers, retrats de Richard Learoy (Portraits, 2010), un retrat de “La ciutat de la gent”, el projecte de Craigie Horsfield fet a Barcelona (1996). I també el Petó del fotògraf Saul Leiter (1952), Frances Ha (Noah Baumbach, 2012), Ultimo tango a Parigi (Bernardo Bertolucci, 1972).
A la segona pàgina, quatre fotogrames de la memorable seqüència de Le notti bianche (Luchino Visconti, 1957) en la qual el Mario (Marcello Mastroianni) arrenca a ballar després de ser desafiat davant la Natalia (Maria Schell) per un ballarí expert, de la mateixa manera que l’Olmo (Francesco Carril) prendrà la pista. També fotografies de balls de Robert Frank (The Americans, 1958) i Leonard Freed (Little Girl on Balcony, Hong Kong, 1963).
A la pel·lícula reconeixem el valor d’aquesta filmació prèvia. Serà un pla únic, llarg i emocionant, acompanyat per la cançó “Arcadia en flor” de Rafael Berrio, especialment composta per a la pel·lícula. La càmera va variant la distància respecte a la moto de l’Olmo, com una dansa (fins i tot combinant el moviment amb un zoom) i pràcticament només era possible una presa: la de la primera llum del matí a l’hivern.
Casa / esmorzar
Tretze pàgines del document estan dedicades a la casa. En aquest cas, ja no es tracta només de la sensació, l’atmosfera o els gestos, sinó de compondre un espai: amb mobles, amb objectes, amb colors.
La primera pàgina es dedica a l’espai real on es filmarà la seqüència [Localitzacions i divagacions] i després la segueixen tres grups d’imatges diferents.
És emocionant retrobar els objectes (cartó, fusta, plàstic, blancs, mimoses, llums, sofà) i les mateixes sensacions en la pel·lícula.
A la dreta, novament Frances Ha, tres fotogrames de Les amants réguliers (Philippe Garrel, 2005), Jim Morrison esmorzant (Bobby Klein, 1967), Francesco Carril i Aura Garrido fotografiats al rodatge de Los ilusos; objectes, llums, colors.
La casa a la qual la Clara i l’Olmo s’acaben de mudar i les sensacions del matí es componen a través d’imatges i objectes. A la pàgina esquerra, Frances Ha (Noah Baumbach, 2012), una natura morta pictòrica, claus, caixes, teteres, colors i Aura Garrido a Los ilusos (Jonás Trueba, 2013).
Paleta interior casa esmorzar
És una paleta de colors, però també la sensació fragmentada i lluminosa del matí a la casa. Francesco Carril i Aura Garrido a Los ilusos. Les mimoses. Plantes i blanc. La suavitat de la roba. A la pel·lícula se sumaran a la paleta el gris i el rosa del llit.
L’esmorzar i el diàleg, a l’espai real, a La Jalousie (Philippe Garrel, 2013) i en diversos fotogrames d’Eden (Mia Hansen-Løve, 2014).
Referències, ambientació i atrezzo
Miguel Ángel Rebollo recopila objectes i imatges d’objectes per a la casa, a la qual l’Olmo i la Clara acaben de mudar-se. Trobem ja el sofà en el qual l’Olmo es quedarà adormit, també el llum.
“Somieig al passat”
Quan Jonás Trueba va elaborar aquest document ja havia rodat les seqüències d’estiu (l’Olmo i la Manuela de joves). Si s’inclou aquí evidentment no és per a la concepció visual de l’estiu, sinó per fer-lo present, perquè les seves imatges gravitin sobre les imatges de l’hivern, perquè el passat sigui present (i visible) en la cerca visual del present.
En aquest cas, es compon tant de fotogrames de la mateixa pel·lícula com d’altres imatges del temps de la joventut i el primer amor: els petons fotografiats per Alexey Titarenko (1991-1994) i Jindřich Štreit (A coeur perdu / Touches of Heart, 1999), el Sena, les llibretes…
Fotogrames de la pel·lícula corresponents a les seqüències
