Al document de concepció visual  veiem que el bloc 10 s’obria amb una escena en què la Frida trobava la seva nina trencada, i en certa manera motivava que la protagonista portés i abandonés l’Anna al bosc. La seqüència de la nina es va rodar i fins i tot va estar en una versió del muntatge, però posteriorment, Carla Simón i Ana Pfaff (muntadora del film) van decidir trencar aquesta causalitat narrativa —la nina trencada “justificava” l’abandó al bosc— per reforçar la tensió emocional interna del personatge de la Frida.

Al muntatge, van trobar un altre ordre per a les escenes. 1) Primer, jugant, l’Anna proposa a la Frida que truqui a la seva mare per telèfon; la Frida li truca i ningú contesta. 2) La Frida, sola, observant les vaques. Aquesta és una imatge “robada” que van filmar durant la preparació d’una altra escena: és un moment d’introspecció que permet densificar el moment previ, i el posterior. En off, l’Anna crida la Frida per continuar jugant. 3) És aquí on se situa la seqüència del bosc.

D’aquesta manera, l’acte de la Frida amagant la seva nova germana al bosc pren un sentit més profund, més existencial, que si ho feia simplement perquè l’Anna li havia trencat una nina (tal com suggeria el guió i com es va rodar i muntar inicialment).

Fotogrames de la seqüència en què la Frida trobava la nina trencada, no inclosa a la pel·lícula, i ordre de muntatge inicial

1. La Frida troba la nina.

2. La Frida li explica a la Marga que ha trobat la nina.

3. L’Anna li pregunta a la Frida si vol jugar amb ella.

4. El bosc