Carla Simón va filmar Llacunes entre els mesos de setembre i desembre del 2015. És un curtmetratge de catorze minuts, una pel·lícula autònoma. I, alhora, és una peça molt important en el procés de creació d’Estiu 1993.

La cineasta estava en ple procés d’escriptura del guió, del qual ja havia fet diverses versions. En una conversa, algú li va comentar que la mare biològica estava poc present. Carla Simón es va adonar que efectivament era així, i que volia donar-li més lloc. Però també es va adonar que amb prou feines tenia records d’ella, la Neus.

'Vaig fer Llacunes per recuperar una mica la seva memòria. Vaig recuperar les seves cartes i vaig anar als llocs on les havia escrit. No pots generar records que no tens, però em va servir per sentir-me una mica més a prop de la meva mare i anar trobant maneres de fer-la present en la pel·lícula.'

A Estiu 1993 la mare es fa present a la casa a l’inici, en les converses, en les visites a la capella i en la memorable seqüència en la qual la Frida juga a fer de mare. “Estic la cantitat de cansada que... Tinc que descansar, filla meva”, “Em fa molt mal el cos”: en les frases de la Frida “jugant” amb l’Anna retrobem les paraules, expressions i quelcom de l’esgotament presents en les cartes de la Neus i en la seva manera de parlar. Així ho explica la cineasta en comentar les  [Notes en el guió de rodatge]

Carla Simón va fer aquests viatges filmant amb una petita càmera de vídeo a Vigo, Tetuan, Amsterdam i Barcelona. És la seva veu la que llegeix les cartes. Llacunes és una peça d’escriptura íntima, molt inspirada i acompanyada per Les mains négatives (Marguerite Duras, 1978) i News from Home (Chantal Akerman, 1973).

‘Jo no sabia gaire què fer-ne, amb les cartes, i llavors vaig topar amb les pel·lícules de Duras i Akerman. El 4 de setembre del 2015 vaig tornar de la meva llarga estada a Londres i el 5 era a la formació de Cinema en curs amb docents i cineastes. Allà vaig descobrir les pel·lícules d’Akerman i Duras, i va ser com vaig trobar la manera d’expressar el que suposaven aquestes cartes per a mi.’