El personatge de la Frida

El personatge de la Frida

En la creació d’una pel·lícula hi ha un moment molt important: el de compartir la pel·lícula amb l’equip al costat del qual es farà realitat. Carla Simón prepara materials extraordinàriament detallats per poder transmetre a cadascuna de les persones que s’incorporen a l’equip les seves idees, intencions, cerques i desitjos sobre les localitzacions, les actrius, la concepció visual…

Per trobar la nena que encarnaria la Frida, Carla Simón va elaborar un document en el qual presenta breument el personatge i apunta quines qualitats ha de reunir la nena que busquen. També inclou en el document fotogrames de personatges que sent molt pròxims a la protagonista de la seva pel·lícula: Ana Torrent a El espíritu de la colmena (Victor Erice, 1973) i a Cría cuervos (Carlos Saura, 1976), Nadine Nortier a Mouchette (Robert Bresson, 1967), Michel Terrazon a L’enfance nue (Maurice Pialat, 1968), Victoire Thivisol a Ponette (Jacques Doillon, 1996).

“Té sis anys. És curiosa i bona observadora. A causa de la seva experiència passa de ser una nena consentida i mimada a ser una nena sensible i madura. Perd la innocència i moralitat mentre el seu costat més fosc es desenvolupa, explorant els límits del seu nou món fins que troba l’amor d’una família.” 

Busco una nena ambigua, que tingui una mirada que amagui alguna cosa. Que a moments es percebi com una nena normal, innocent, alegre, i alhora, en altres moments, es percebi com una nena-adulta, ferida, amb pensaments obscurs.”

“No busco una nena ‘mona’ o de bellesa ‘estàndard’, sinó una nena que tingui alguna particularitat, una bellesa específica. En aquest sentit m’agrada posar d’exemple Ana Torrent o Nadine Nortier.”

“Quant a la personalitat, el més important per mi és que sigui una nena intel·ligent. També ha de ser una nena curiosa, amb molta imaginació i amb ganes de jugar. Ha de tenir energia en la mesura adequada i ser resistent per poder aguantar el rodatge. Sobretot ha de mostrar interès personal (no vingut dels seus pares) en el joc d’actuar.”

“Ha de ser una nena urbana, ja que no estarà del tot acostumada al poble quan hi arribi, farà una progressió durant la pel·lícula. Per tant, ha de tenir accent estàndard o de Barcelona. Ha de ser valenta, ja que s’haurà d’adaptar ràpidament a la naturalesa. També ha de saber nedar, perquè la seva relació amb l’aigua és un element molt important.”

Fotografies de Carla Simón incloses al document de descripció del personatge
Personatges referents

    

    

El referent de "Ponette"

Ponette (Jacques Doillon, 1996) i Jouer Ponette (Jeanne Crépeau, 2007) van ser dues pel·lícules molt significatives en el procés de Carla Simón, quan reflexionava i es documentava per dirigir i filmar les nenes protagonistes. Ponette és la història d’una nena de quatre anys que acaba de perdre la seva mare, i el documental Jouer Ponette permet veure la manera de treballar de Jacques Doillon i Caroline Champetier, directora de fotografia, filmant la petita Victoire Thivisol.

'Ponette' (Jacques Doillon, 1996)

'Ponette' (Jacques Doillon, 1996)

'Jouer Ponette' (Jeanne Crépeau, 2007)

'Jouer Ponette' (Jeanne Crépeau, 2007)

Estiu 1993: Procés de creació