Els assajos van ser decisius en la creació d’Estiu 1993 i són fascinants. Es van desenvolupar en dues fases: al llarg de dos mesos a Barcelona, i durant dues setmanes a la Garrotxa, abans de rodar.

Entre l’abril i el maig, la Carla es trobava amb els actors a Barcelona, fent combinacions diferents de personatges. Unes vegades, l’Esteve i la Marga, i després s’incorporava l’Anna, constituint la família. Unes altres, la Frida i la Lola, la seva tieta que tant estima. O l’Esteve, la Lola i l’Angie, els tres germans, units per la imminent mort de la seva germana Neus. Es reunien a les tardes i els caps de setmana, a casa de la Carla o als carrers de la ciutat.

No es tractava d’assajar el que es rodaria, sinó de crear una memòria comuna, construir els vincles i les relacions entre els personatges, crear vivències compartides. Per això, les situacions que “assajaven” eren moments previs a l’estiu del 93, allò que havien viscut junts abans de l’estiu de la pel·lícula, la seva vida abans de la vida de la pel·lícula.

“Per mi era important construir aquestes memòries comunes. Perquè un nen es cregui el que està fent, aquest univers ja ha de formar part de les seves vivències.” El que és meravellós és que aquests assajos de moments previs no només concernien la Frida (Laia) i l’Anna (Paula), les nenes, sinó també tots els personatges/actors adults entre ells. I, sens dubte, aquestes vivències compartides, aquest trajecte de vida en comú, palpita en cada escena de la pel·lícula.

En aquests assajos no només es coneixien i vinculaven entre ells els personatges/actors, també la cineasta els coneixia, descobria els seus gestos, mirades, possibilitats: “assaja”, literalment, com treballar junts i dirigir-los.

Assajos de moments previs a la pel·lícula, a Barcelona

La normalitat a la família de l’Esteve, i com reben la notícia que la Neus té la sida.                                                         

L’Esteve i l’Anna passen temps amb la Frida, i com la Frida voldria estar amb la seva mare.

L’Esteve i la Marga li expliquen a la Frida que es quedarà amb ells i com a l’Anna li sembla el més normal.

Assajos de seqüències de la pel·lícula, a la Garrotxa

Ja a la Garrotxa, durant les dues setmanes prèvies al rodatge, la Carla i els actors compartien assajos matí i tarda; també menjades, berenars, vida. En primer lloc, van reprendre els assajos d’altres moments previs de la vida de la Frida i la família.

Després van assajar totes les escenes que formen part de la pel·lícula. Els actors fan seus els moments que rodaran uns dies després. Les nenes aprenen a matisar, repetir, concentrar-se, escoltar indicacions sense mirar… Carla Simón observa, cerca, descobreix gestos i mirades, revisa, redefineix idees per a les seqüències. Aviat estaran envoltats de tot l’equip tècnic, moviments, moltes veus, la pressió del temps, però la vivència d’aquests mesos d’assajos els donarà, molt especialment a la Paula i la Laia, la confiança i la tranquil·litat dels vincles ja creats, amb el seu personatge i entre personatges.

Aquest muntatge de nou minuts inclou fragments breus proposant un recorregut per tota la pel·lícula a través dels assajos. És especialment bonic quan reconeixem gestos molt vius en la pel·lícula (la mirada de la Frida quan veu ballar l’Anna i l’Esteve, la seva preocupació per la Marga…), variacions (la disposició en la penúltima seqüència, quan la Frida pregunta a la Marga per la mort de la mare) o quan assistim al treball específic de direcció d’actors. En la seqüència en cotxe cap al pediatre, quan la Frida està enfadada, la Carla li dona indicacions a la Laia: digues “no vull anar a l’hospital”; quan ho repeteix, “sense rebequeria”; “ara no ho diguis, només pensa-ho”, “quan t’ho pregunti, no li diguis res, només pensa-ho”.