‘Al llarg dels diferents viatges de documentació, vam anar retratant les persones amb qui compartíem estones. La majoria eren persones amb les que convivíem a casa seva per conèixer-les millor, observant els seus gestos, els seu rostres i compartint el seu dia a dia. Passar temps amb elles ens permetia posar-nos a la pell dels protagonistes en les possibles situacions que podien viure. Moltes de les persones no van acabar formant part del film però sentim que, en certa manera, hi són presents a través de les històries que ens van transmetre i de les situacions viscudes amb elles. 

Les fotografies ens van servir de registre i memòria del viatge i també d’inspiració a l’hora d’escriure. I en cada nou viatge vam poder regalar-les a cadascuna de les persones com a record de la vivència compartida. 

Parlem de viatge de documentació i no de localitzacions o càsting perquè els nostres són viatges a la cerca de la pel·lícula, observant, escoltant i estant atents a la realitat per tal d’intentar restituir quelcom de l’experiència viscuda.’