‘La poesia sempre m’ha acompanyat a la vida i, per tant, també a l’hora de fer i pensar el cinema. El ritme i les rimes, les ressonàncies, la musicalitat, les suspensions… Tot poema és en si mateix un estat (tant per qui l’escriu com per qui el llegeix) i això és quelcom que m’interessa cercar també al cinema. Generar estats i no tant narratives. És per això que sempre, quan començo un projecte, rellegeixo poetes que m’acompanyen i en cerco de nous. En ells molt sovint trobo l’essència del que busco i que no sempre sé on trobar.

A Dúo, van ser molts els poemes que em van acompanyar, però alguns d’ells van ser centrals. Per pensar el viatge va resultar molt inspirador el diari de viatge de Raymond Depardon (La solitude heureuse du voyageur). En relació a l’amor, el que entenem per amor, van ser claus Luis Cernuda (La realidad y el deseo), Antonio Crespo o Paul Géraldy. També la lectura de diaris i cartes de Sylvia Plath, Susan Sontag i Clarice Lispector o La ciutat i la casa de Natalia Ginzburg. Després de veure un primer muntatge, la cineasta Celia Rico em va parlar de La belleza del marido d’Anne Carson i Rescate a medianoche d’Adrianne Rich. Ambues van esdevenir molt importants.’

'La solitude heureuse du voyageur' de Raymond Depardon (2017)