‘Per mi és fonamental treballar el muntatge en paper. Poder tenir les captures de tots els plans i, en el cas dels plans seqüència, de tots els punts clau de cada escena. És una manera molt directa de visualitzar el film i de poder-ne pensar i repensar l’estructura, veient l’evolució a través de les imatges.’

El rodatge es va aturar el març del 2020 i durant el confinament més estricte (de març a maig del 2020) Meritxell Colell Aparicio, que és també muntadora, va iniciar un primer muntatge assemblatge del material. En aquells primers mesos va compartir sessions de visionat amb la muntadora Ana Pfaff. Diu la cineasta: ‘Compartir el visionat amb l'Ana és un moment decisiu pel nostre mode de treball: assistir a la seva primera reacció davant del material és molt valuós per mi. Ella no ha llegit el guió i, per tant, és la primera espectadora del film potencial. En aquest sentit, esdevé essencial escoltar les sensacions que té en cada una de les escenes, com rep una expressió, com sent de fals o honest un diàleg, quina sensació rítmica li produeixen les imatges… 

El juny del 2020, la Meritxell i l’Ana munten juntes durant quatre setmanes, encara preveient rodar la segona part del film. Durant l'estiu, els productors constaten la impossibilitat de reprendre el rodatge i la cineasta treballa a soles amb el material, combinant l’escriptura i el muntatge. A principis d’octubre reprenen el muntatge amb l’Ana Pfaff durant dues setmanes. La cineasta tanca la versió (gairebé) final de muntatge el mes de novembre. 

Al desembre s'inicien els tres mesos de postproducció de so amb la sonidista Verònica Font, responsable també del so directe del film. El muntatge d'imatge encara tindrà petites modificacions i es tanca definitivament durant les mescles de so.